Les coses de don Juan Roig

La roda de premsa anual a Puçol on es presenten els resultats de Mercadona s´ha convertit en una tradició per als periodistes especialitzats en economia. Se celebra en una sala amb forma d´amfiteatre on Juan Roig -envoltat dels seus col·laboradors més propers, que l´observen deambular-hi amb una expressió entre temorosa i admirativa- explica en un to planer els secrets del seu èxit. Amb tot de productes nous o renovats, l´empresari pot explicar per què les taronges i els cogombres són ara més “lletjos”, però millors o més barats; com han llevat el “Brad Pitt” (la fotografia estampada en una bossa de pa) per a reduir-ne el preu i, de pas, deixar que es veja el producte,“pot ser no tan perfecte”, però real; o anunciar entre rialles que Mercadona vendrà vi en botelles de vidre quadrades, tot i ser conscient que és una aposta ben arriscada.

A Juan Roig el preocupa sobretot la imatge immaculada de l´empresa. En el seu discurs no hi ha conflictes laborals, sinó desacords que es resolen de la millor manera possible –“de vegades ho fem malament”, admet- i concep l´empresa com a una gran família on tots en reben segons els resultats –enguany s´hi han repartit 200 milions d’euros en salaris extres-, però on la traïció o el dubte es paguen molt cars. Aficionat als llibres d´autoajuda nordamericans vinculats amb l´èxit empresarial i l´organització corporativa, no s´està d´acudir a la frase ja tòpica de Kennedy del “no et preguntes que pot fer Amèrica per tu...”, en este cas aplicada a l´empresa.

Pot ser influït per estes obres plenes de profundes obvietats i de sentències en forma de catecisme per a arribar al cel empresarial, l´home més ric del País Valencià és capaç d´improvisar declaracions apocalíptiques que anuncien “la tercera guerra mundial però sense bales” o alerten que “si no apugem la productivitat Àfrica tornarà a començar als Pirineus”.

L´imaginari de Roig es compon de conceptes sorprenents encunyats en expressions com “kilitros”, una nova mesura que resulta de sumar kilos i litres que amenaça de revolucionar l’ensenyament dels rudiments de les matemàtiques. Al seu idioma no hi ha marques blanques sinó “productes recomanats” i és ja antològica la particular concepció del comprador com a “cap” de l´empresa, portant fins a les darreres conseqüències allò que el client sempre té la raó. Tot obviant, però, que els milions d´usuaris de Mercadona no formen una associació d’individus concertats que deliberen sobre el que més els interessa com a tals. Perquè és Juan Roig l´intèrpret últim dels gustos i les preferències d’una massa de consumidors a qui, com ell mateix defensa amb una flagrant contradicció, se´ls ha de “prescriure” els articles que més els convenen. “A Espanya hi ha un milió de productes diferents. Mercadona n´ofereix uns huit mil”, conclou.

La jornada s´acaba  amb l’obsequi als assistents d´una selecció dels productes més nous o amb un major interés promocional. Els informadors se´n van –ens n’anem- amb les mans plenes i la impressió inequívoca que Mercadona és un imperi a prova de crisis i dirigit per un home que sap molt bé el que porta entre les mans.

Volver