Almansa 2010 o la lluita per les caixes

La partida d’escacs ha començat. La recomanació feta pel Banc d’Espanya a totes les caixes d’estalvis perquè comencen un procés de fusió ha fet que tothom comence a moure fitxa. A Madrid veuen una fenomenal oportunitat per aconseguir controlar les caixes que a la “perifèria” hi conviuen. I Rodrigo Rato ha sigut l’elegit per iniciar el procés des de Caja Madrid.

El seu desig és, com en tot el que es fa des de la “meseta”, acabar sent els més poderosos. I a les caixes no en volen ser menys. Conscients de no poder absorbir la totpoderosa Caixa, entitat amb més volum de negoci d’Espanya en molta diferència, han posat la seua mirada en les dues valencianes. La tercera i la cinquena amb més poder a l’Estat.

Així que, mentre a Madrid preparen una assalt a Bancaixa o la CAM, a València i Alacant no s’aclarixen i el provincianisme mal entés fa més difícil l’operació. Una fusió natural entre les dues grans caixes valencianes les convertiria, si la llosa de la mala política immobiliària no les acaba per afonar, en la segon entitat més poderosa i en un segur de vida per mantindre un instrument fonamental per al finançament de projectes valencians.

És cert que el PP l’ha utilitzat negligentment per sufragar els seus desficacis polítics i els seus aires de grandesa. I també per mantenir gegants amb peus de fang com el València CF. Però a ningú se li escapa que tindre una ferramenta de finançament d’iniciatives, d’obra social i de foment de la cultura a València o Alacant és un luxe que un poble que vol ser alguna vegada respectat no pot obviar.

I no seran pocs els que critiquen la politització de les caixes. Però és el tauler amb el que hem de jugar. Observant el clima que s’està generant a l’opinió pública, i sobre tot, als cercles econòmics, si la fusió no la fem nosaltres, ens la faran des de Madrid. I això, serà un catàstrofe de dimensions desconegudes. Una derrota com la d’Almansa, però a 2010.

Fusionem-les, i ja tindrem temps de despolititzar-les.
 

Volver