110 km/h i més coses

Els pobles àrabs s’estan alçant contra la tirania demanant llibertat y democràcia. Occident recolça aquestes revoltes populars, però malauradament, dabant la inestabilitat d’aquestos països proveedors de recursos petrolifers i la conseqüent pujada del seu preu, ha sorgit una pregunta com a mínim inquietant, ¿tenim assegurat el suministre de petroli?

Espanya arrossega una dependència energètica de bora el 75% del total que consumim, recursos que hem d’importar de l’exterior. Per tant la situació és “excepcional”, al igual que la batería de messures que el govern central acaba d’aprovar per tal d’estalviar en la factura del petroli (60% del total que importem), principal responsable del dèficit presupostari (només en petroli ens deixem 25.000 milions d’euros al any) que amb tota seguretat ens pot portar, si no es prenen accions urgents, a una recuperació i una eixida de la crisi econòmica ben bé complicades.

En aquest context d’inseguretat, tant l’Agència Internacional de l’Energía com IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía) recomanen prendre accions a curt termini per tal d’estalviar en el consum de carburants, principal ús que se li dona a aquest combustible fòssil. En aquest punt, a l’opinió pública pareix interesar-li només la limitació que s’ha fet de la velocitat máxima a 110 km/hora, una messura temporal que no s’allunya de la realitat d’altres països europeus, que baixarà el número d’accidents i reduïra els nivells de pol.lució ambiental, sense oblidar l’estalvi aproximat d’uns 3.000 milions d’euros a les butxaques espanyoles.

Junt amb aquesta decició s’han adoptat d’altres per tal d’estalviar petroli, com l’ampliació del Plan Renove destinat a l’automòvil, la creació d’una línia de l’ICO específica per a Empresses de Servicis Energétics (ESE), 262,4 milions per a projectes dels Plans de Movilitat Urbana Sostenibles (PMUS), oferta de plans d’ajuda per a renovar l’enllumetat públic als nuclis urbans, la difussió de campanyes de sensibilització ciutadana sobre estalvi i eficiència energètica, etc. tot unit amb l’aposta pel transport públic i la bicicleta.

Però tot i ser propostes interessants pensades per a fer front la dependència del petroli, l’objectiu de reduïr aquesta dependència només s’aconseguirà amb una política transversal, coherent i realment concienciada per part de totes les administracions i de la ciutadania, mitjançant ambiciosos plans estratègics a llarg termini que asseguren el canvi real del model energètic i promocionen l’Economia Verd i que regulen l’obscurantisme de les empreses del sector energètic i els preus de l’energía.

* Carlos Manzana es estudiante de Psicología, secretario de Comunicación de JSPV-Valencia y miembro de Campus Jove

Volver