El passat dilluns 15 de febrer, a les pàgines de Levante-EMV, el meu amic Lluís Aguiló, secretari general de l´AVL i exlletrat major de les Corts Valencianes, reivindicava la memòria d´uns dels pares moderns de la pàtria, el seu iaio Luis Lucia.
El 22 de juliol de 1996, a eixes mateixes planes, i baix el títol "La finezza de certs valencians", vaig escriure: "Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Joaquim Maldonado, Martí Domínguez, Muñoz Peirats, José Luis Barceló, Manuel Broseta... I com no, Lluís Lucia. A banda de tota la seua meritòria tasca de modernització de la política i l´economia valenciana, des d´estes ratlles voldríem destacar la seua aportació valencianista. Des de la fundació de la Dreta Regional Valenciana i després inspirant a la Unió Democràtica, Lucia representa la convicció democràtica i profundament valenciana per excel.lència. Des de la seua vivència cívica, com a director del "Diario de Valencia", va fer patent la seua innata vocació tolerant, dialogant i de treball "en aras" a l´avanç socioeconòmic del Poble Valencià; i a més, contribuí a centrar i madurar el missatge valencianista apostant, com el llistat inaugural d´este article, per recuperar una tradició política valencianista de renom (potser l´única que n´hem tingut...) quasi sempre amagada del discurs unidireccional que des de 1962 el fusterianisme ha publicitat, al meua entendre, erròniament..."
Fem nosaltres també retrospecció i analitzem com trobem la València que ha oblidat a Luis Lucia? Internament, la pau social i identitària és un fet. L´endopolítica valenciana ha arribat a quotes importants: no estàvem al mapa d´Europa i ara som referència internacional de modernitat. Externament, la geopolítica valenciana bascula entre ser oblidats per Madrid i ser obviats per Barcelona. Som ferms competidors econòmics de Catalunya, però la nostra aliança amb Madrid no pot passar per la submissió, sinó per la dignitat. I encara i tot, la normalització de relacions amb els catalans ha de ser un objectiu clar. Hem passat del complexe d´inferioritat a l´orgull de la valencianitat.
De com trobem la política valenciana i el discurs valencianista, puix a la següent entrega d´esta columna amparada per esta web modèlica.
Volver
Canarias fue la primera en prohibir la tauromaquia, allá por 1991, tras reconocer los derechos animales, protegidos por ... |
No se puede resumir mejor todo este vodevil donde lo que menos ha movido a los políticos catalanes ... |
Estas tres décadas de democracia autonómica Valenciana dan, desde luego, para mucha literatura, mucho ha llovido desde los ... |
Me preocupa la más que probable marcha al Villarreal del hasta ahora capitán del Valencia, Carlos Marchena. No ... |
Lluís, jo també et done la benvinguda a esta, com tu dius, web modèlica. I et done, a més, l´enhorabona pel tema: la reivindicació d´un personatge frontissa, víctima de les passions polítiques del seu temps, empresonat pels uns i els altres i, en definitiva, coherent des de la moderació -que no des de l´equidistància- amb les seues idees. La seua filiació dretana no impedí que es mantinguera fidel a la República, tot i que no li va servir de molt i acabà empresonat. Esta fidelitat li costà una condemna a mort, més tard commutada, del bàndol de Franco. I després el valencianisme del qual ens anuncies que parlaràs. Amb el que no estic d´acord és amb la visió quasi idílica que fas de la situació política i institucional valenciana. Àixò ja ho saps. No sé que en diria don Luis Lucia de tot plegat. Plantejar-ho seria un exercici interessant d´ucronia. En fi, una abraçada, Lluís, i espere que ens anem trobant ací a Ca Ximo i en altres llocs interessants. Salut